Get the Flash Player to see this player.

“Sóc un empresari que sempre ha cregut en els projectes com a via per donar sentit a la vida”

Pot semblar aparentment contradictori que un empresari comenci el seu primer projecte, l’any 1983, com a funcionari del llavors Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, però era l’època d’inici d’una nova administració pública, on estava tot per fer, i era tot un projecte. En aquell període vaig descobrir, jove com era, la importància de les persones perquè les organitzacions funcionin i arrel d’aquella troballa vaig començar una altra empresa, un altre propòsit.

Estem en el 1989 i m’incorporo a una de les poques empreses de consultoria de recursos humans que existien llavors – ara n’hi ha moltes més –, HayGroup, i un parell d’anys desprès, el 1991, inicio la col·laboració acadèmica amb el Departament de Direcció de Recursos Humans d’ESADE. Van ser anys de canvis socials, de grans projectes (Jocs Olímpics de Barcelona’92), de crisis (1993), de modernització de les empreses, de canvis de mentalitat i de valors. Vaig poder treballar amb moltes organitzacions i copsar com es dirigien; i vaig poder treballar amb moltes persones i copsar com actuaven. En aquest període llarg, que dura fins l’any 2000, faig una altra troballa fonamental: dues són les principals barreres per l’èxit de la direcció i gestió empresarial, 1) no tenir clares les il·lusions, no saber llegir el futur i concretar-lo en un projecte; i 2) la dificultat d’alinear les persones i les seves legítimes aspiracions personals i professionals, amb el projecte empresarial (quan aquest hi és).

I apareix una nova inquietud: com poder superar aquests dos obstacles? I vaig començar un nou projecte (2001), el que està vigent, ALBET CONSELLERS BCN, i aquest cop formalment en solitari, però realment i efectiva connectat amb altres col·legues. És el projecte d’oferir serveis professionals perquè d’altres puguin tirar endavant els seus projectes vencent aquells obstacles. Ha comptat amb tres estadis: conèixer i reflexionar (publico el llibre Cartes a un director general: reflexions sobre l’empresa i les persones al segle XXI -2002-, castellà 2004); especialitzar-se en management i governança empresarial (publico la Guia per al bon govern de l’empresa no cotitzada i familiar. De la direcció unipersonal al consell d’administració) i aprofundir en la realitat de les pime’s; i la pròpia d’oferir els servies professionals.

En definitiva, sóc un empresari l’activitat del qual és vendre el servei del seu coneixement i experiència a d’altres empresaris i empreses, de la mateixa manera que aquests venen els seus productes i serveis a d’altres empresaris i empreses, sent coneixedor com ells de les alegries i dificultats que això representa. Un empresari que es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials – l’any 1982 (Universitat de Barcelona) –, que fa estudis de doctorat en Management Sciences durant el 2000 i 2001 (ESADE), que té com a camps d’especialització el management, el govern corporatiu, la direcció de recursos humans i les petits i mitjanes empreses, i a qui li agrada compartir el coneixement en contacte directe amb la gent o escrivint en mitjans com el Dossier Econòmic, amb qui col·labora des del 2002, o en aquest blog que desitjo et sigui d’utilitat.

 L’ètica d’en Joan Oro (1923 – 2004)

 ¡Y mi fe es la ética, una ética derivada del conocimiento!

¿Podría resumirme esa ética?

Humildad, solidaridad, cooperación. Humildad: ¡venimos de moléculas tan modestas! Solidaridad: todos somos hijos de las mismas moléculas: ¡seamos hermanos, pues! Y cooperemos: esto lo entendí en la NASA.

LA VANGUARDIA 15 de gener de 2002