Per què un espai dedicat a la confiança?
El que fa que les relacions entre les persones siguin més o menys fluides és el grau de confiança que hi ha entre elles i el meu desig és que puguem mantenir un vincle continuat fruit de la franquesa amb la que escric i actuo.
L’etimologia de la confiança la trobem en el verb llatí confido, is, fiar, tenir esperança o tenir seguretat de la fe d’algú. Es a dir, està relacionada amb la fe, en la creença, en aquest cas, en la fe respecte a la paraula donada o la promesa feta per algú.
Com escriu el José Antonio Marina (1999, Diccionario de los Sentimientos. Barcelona: Anagrama):
”La confianza es (…) una actitud ante el futuro. En sentido metafórico se aplica a cualquier cosa que creo que no va a defraudar mis expectativas. Confío en la seguridad de un puente, en la estabilidad de la Bolsa, en mis propias fuerzas. Pero en sentido estricto sólo se puede confiar en personas, porque sólo ellas pueden haberse comprometido a actuar de una particular manera”.
Una altra referència que m’ajuda a entendre la importància de la confiança és la del premi Nobel d’Economia Kenneth Arrow (1974, The Limits of Organization. New York: W.W. Norton):
”Trust is an important lubricant of the social system. It is extremely efficient; it saves a lot of trouble to have a fair degree of reliance on other people’s word…Trust and similar values, loyalty or truth-telling, are examples of what the economist would call ‘externalities’. They are goods, they are commodities; they have real, practical economic value, they increase the efficiency of the system, enable you to produce more goods or more of whatever values you hold in high esteem.”
Per això visualitzo el management com engranatges greixats per la confiança.
Seguiré escribint sobre ella.
Categories
Últimes entrades